3.3.- El desenvolupament de l'Exposició

Finalment, el 20 de maig de 1888 es va inaugurar oficialment l'Exposició. Les obres encara no havien quedat enllestides del tot: “La Exposición se ha abierto sin estar completamente terminada; pero ¿qué importa?”, reconeixia el diari oficial del certamen. La inauguració va comptar amb la presència del rei Alfons XIII, que tenia dos anys, la seva mare, la reina regent Maria Cristina, el president del Consell de Ministres Práxedes Mateo Sagasta i l'alcalde la ciutat, Rius i Taulet. Assistiren a l’acte d’inauguració al Palau de Belles Arts 5.000 persones, i 60.000 persones acudiren aquell dia al parc. Rius i Taulet, en el seu parlament, recalcava amb orgull l'esforç dut a terme: “Barcelona, la ciudad del trabajo, aspiraba a ocupar un puesto de honor, siquiera fuese modesto, en las manifestaciones universales de la actividad y del progreso humano”. També es van reunir 74 fragates i bucs de guerra de diversos països.

A la plaça d’armes la Banda Municipal, recentment creada, i un cor de 700 cantaires van interpretar l’himne de l’Exposició, amb lletra de Melcior de Palau i música de Josep Rodoreda:

De par en par ha abierto Barcelona

sus puertas a la Industria Universal.

Venid, venid; hoy ciñe otra corona

la del trabajo, la Ciudad Condal

(...)

Ya al derribar los muros indolentes

que oprimían su enorme corazón,

adivinaba valederas gentes

a brillar en la excelsa Exposición.

Venid y en mi regazo

daos estrecho abrazo

y sed potente lazo

de eterno bienestar..

L'Exposició va ser clausurada el 9 de desembre, convertint-se, amb vuit mesos de durada, en l'Exposició de més llarga durada de les celebrades fins aleshores. Els actes de clausura van consistir en la celebració d’un Te Deum a la Catedral, discursos i parlaments als Palaus de Belles Arts i de la Indústria, concerts, focs d’artifici i una recepció a la Casa de la Ciutat.

Imatge 1.15.- Vista aèria del recinte de l'Exposició. Hi podem veure, entre d'altres, els quarters militars, la Pajarera, el pavelló japonès, el llac, l'antic arsenal, el pati d'armes, les antigues casernes, el Palau de la Indústria, la capella, l'antiga residència del governador, l'Església model i al fons, la Secció Marítima

 

Quant a les principals dades de l'Exposició, deixen clar quina en va ser la magnitud real: hi van participar 12.000 expositors, dels quals molt pocs destacaven per la seva rellevància tècnica o artística. Per a fer-nos una idea, a Londres el 1862 s'hi van presentar 28.600 expositors, a Paris el 1867, 50.000 i el 1885, 24.000, i a Viena, el 1873, en van ser 42.500. La realitat és que l'any següent Paris commemorava amb una nova exposició, la de la inauguració de la Tour Eiffel, el centenari de la revolució francesa. Els països es van reservar els seus millors productes per a mostrar-los en aquesta Exposició que lògicament havia de ser molt més important i tenir més repercussió que la de l'any anterior a Barcelona. Pel que fa als visitants, en les anteriors Exposicions Universals havien oscil·lat entre els cinc i els deu milions, mentre que a Barcelona en van ser 2.300.000. Els països participants van ser 22: Espanya, França, Anglaterra, Portugal, Itàlia, Àustria, Suïssa, Alemanya, Bèlgica, Holanda, Rússia, Suècia, Dinamarca, Noruega, els Estats Units, Japó, la Xina, Turquia, Argentina, Bolivia, Equador i Hondures. La presència majoritària al Palau de la Indústria era d'expositors de Barcelona, Sabadell i Terrassa (9.800 metres quadrats); Girona ocupava uns 1.000 metres quadrats, la resta de representacions locals espanyoles, uns 3.000 metres quadrats, i l'estat espanyol, a la façana principal, uns 4.000 metres quadrats. França ocupava 6.600 metres quadrats, Àustria-Hongria, uns 3.300, la Gran Bretanya, uns 3.000, Alemanya, 2.200; Bèlgica i Itàlia, uns 1.600, i a partir d'aquí la presència de la resta de països davallava fins al punt de comptar amb representacions purament simbòliques d'una dotzena de països participants.

Frederic Rahola, polític i economista, va relatar amb to humorístic una visita a l’Exposició, en un article impagable publicat a La Vanguardia el dia 29 de maig de 1888:

Quien se proponga recorrer en un solo día á escape, para tener idea del conjunto, el dilatado recinto de la Exposición Universal saldrá de allí mareado, sin saber lo que ha visto, afectado de pertinaz cefalagia y sufriendo sed devoradora. (...) A los que vayan á la Exposición les aconsejamos que no quieran examinarlo todo en un día, so pena de acabar por no distinguir nada. De no hacerlo así, al llegar a la instalación de la Transatlántica, siente cualquiera deseos de tenderse en uno de sus camarotes como si sufriera los efectos de deshecho temporal: el suelo se tambalea, la cabeza se va, los pies no pueden sostener el cuerpo. (...) Subimos los peldaños arrastrando los pies hinchados que no nos caben en las botas y recorremos el largo puente que resulta interminable. Al encontrarnos al otro estremo nos apoyamos con fruición en la baranda, descansando todo el cuerpo. Pero no podemos perder tiempo, y hétenos aquí bajando la escalera, viendo el foso convertido en canal, examinando el faro de carbón y el hermoso pabellón árabe de la Transatlántica.

Frederic Rahola: Exposición Universal. La primera impresión. La Vanguardia, 29/05/1888

L'Exposició va comptar en el seu programa oficial amb diversos congressos: d'arquitectura, d'enginyeria, de jurisconsults, de medicina, de farmàcia, d'economia, de pedagogs i fins i tot d'espiritistes. I també, evidentment fora del programa oficial, alguns congressos obrers (en un dels quals va ser creada la UGT).

L'aspecte lúdic de l'Exposició no va ser descuidat i els visitants van poder gaudir de la font màgica, de les muntanyes russes, d’un circ de nans, la visió d’un home en dejú (“Succi el gran ayunador”), d'un globus captiu que s’alçava 350 metres i des del qual es veia la panoràmica de tota la ciutat, d’un tauró de 4,5 metres que s’exhibia al passeig Colom, un circ lil·liputenc, carreres de cavalls, concursos, concerts, lectures poètiques, aplecs musicals... I a més, es van inaugurar les “golondrinas” del port.

Imatge 1.16.- Les muntanyes russes de l'Exposició

Al voltant de la font màgica, en especial els mesos d’estiu, s’hi concentrava molta animació, així com a la secció marítima, on es feien espectacles aquàtics (l’Exposició de Barcelona va ser la primera que va comptar amb una secció marítima). I es van celebrar uns Jocs Florals, actes d'inauguració i col·locació de primeres pedres d’edificis, monuments, esglésies.... Fora del programa oficial, el teatre, els balls i les festes, els panorames i les curses de braus van ser diversions importants els mesos de l’Exposició.

Lo que hace cincuenta años hubiéramos considerado don de hechicería es hoy una realidad: la fuente mágica de gran efecto. El público acude cada noche al recinto de la Exposición para contemplar esta maravilla.

La Exposición, núm. 52 (1888)

Imatge 1.17.- Font màgica, instal·lada per la companyia The Anglo American Brush Electric Light Corporation

El 8 de juny la comitiva reial va marxar de Barcelona, després de romandre-hi durant tres setmanes, i no va tornar a ser present a l’Exposició fins la clausura, que es va realitzar entre el Palau de Belles Arts i el de la Indústria, amb focs d'artifici i parlaments. Ja en aquests parlaments l’alcalde Rius es va referir a preparar una altra Exposició.

En la seva Memòria en tant que Comissari de l’Exposició, Manuel Girona, al referir-se als “Beneficis morals i materials” es referia al fet d’”haberse demostrado que con  firme voluntad y decisión realizan los pueblos sus propósitos más grandes; como lo ha hecho Barcelona en la Exposición Universal que ha organizado, con la que ha dado a conocer las condiciones que reune para ser visitada y apreciada bajo todos los conceptos, por encontrarse al nivel de las principales ciudades de Europa en punto á cultura, laboriosidad y conocimientos útiles en todos los ramos”. També es referia als beneficis comercials que es derivaven del certamen, a la imatge donada gràcies a la construcció en dos mesos de l’Hotel Internacional i a la consecució de les places d’allotjament necessàries, a la presència de caps d’Estat i altres personatges il·lustres i de visitants que havien fet créixer el consum, al pavimentat de carrers, el sanejament i la millora de les aigües potables, la millora de la seguretat, i constatava la necessitat de crear nous museus i d’ampliar els ja existents.